¿Què és una escola coach? (En català)

Molts sabem què és un coach i tothom sap què és una escola, evidentment. Si ho pensem bé, els dos conceptes seria bo que casessin una mica més del què ho fan habitualment. És molt difícil trobar encara avui estratègies de coaching de manera sistemàtica i planificada a les escoles, més enllà d’alguna iniciativa individual elogiable, valenta, arriscada, però certament aïllada.

El coaching, que va començar com una eina perfecta per a la millora esportiva, va saltar ràpidament al món de l’empresa als països més avançats i després va arribar al camp personal dels professionals per després convertir-se en una eina per a la millora de la satisfacció personal a partir de l’enfocament en els objectius propis i en l’acompliment d’un pla d’acció. Però malgrat tot aquest camí, estem encara lluny de que sigui una eina per al món educatiu, i això és una cosa que hem de canviar.

Caldrà fer un esforç gran per poder convèncer el tancat –de vegades- món de l’educació de què hi ha un conjunt d’eines de provada eficàcia que s’adapten perfectament al complex món de les empreses d’ensenyament. Sí, complex, més que complex, diria jo. Perquè a cap altra mena d’empresa trobem particularitats tan estranyes i complicades de tractar com les que hi ha a una escola. Només a tall d’exemple aquí n’hi ha algunes sense ànim de ser exhaustiu:

• Qui dirigeix l’empresa en molts casos s’havia preparat per fer una feina que no te res a veure amb la que comporta dirigir una empresa i liderar un grup d’alt rendiment.

• El seu equip estarà format per un conjunt d’experts d’alt nivell molt ben preparats, per definició, que demandaran una forma molt específica de lideratge que difícilment trobaríem a cap altra mena d’empresa.

• Qui és el client? A les etapes inicials sí que sembla clar que el client és la família, però, i a la secundària? I al batxillerat o als Cicles Formatius? Segur que el client encara és la família –els pares- o ja ha canviat i són els alumnes? O són tots dos? Amb la qual cosa les estratègies de màrqueting –sí, de màrqueting, ho heu llegit bé!- hauran de ser complementàries tot i que siguin fins i tot contràries.

• Com es fixen objectius? Només han de ser educatius? I els econòmics per a qui li deixem? Perquè resulta que si no tenim alumnes, perdem grups, i si perdem grups, perdem professorat i si perdem professorat, grups i alumnes acabem sense tenir ni escola ni empresa!

• Com s’adapta l’empresa a un públic canviant en els seus hàbits i costums, expert en tecnologies que no troba a l’escola? Un públic que, pel fet de ser nou i diferent cada any, no ens garanteix que allò que hagi funcionat fa nou mesos torni a funcionar ara.

• Com cuidem un client interior –el professorat- que no té prestigi social, que perd poder adquisitiu a cada retallada i que tendeix de manera perillosa a la comoditat?

En resum, abordar els problemes d’una empresa educativa no és tan senzill com fer un curs o un taller o donar-hi una conferència i esperar un efecte màgic de transformació. Aquí és on entra el que jo anomeno convertir l’escola en unaESCOLA COACH, com diria l’eslogan… ser “Molt més que una escola”.

 

Jaume Josa. Juny de 2012